Obesitat:
L'obesitat és una malaltia crònica causada per factors diversos, tant genètics com ambientals, que es caracteritza per una acumulació excessiva de greix al cos. No és pas un simple problema estètic, sinó que representa una veritable amenaça per a la salut, tant física com psíquica.
Per saber si tens obesitat o sobrepès pots aplicar una fórmula matemàtica senzilla que et donarà un indicador de la relació entre l'alçada i el pes. Aquest indicador és l'índex de massa corporal (IMC) i els metges el fan servir per determinar l'excés de pes –un factor de risc que cal evitar i prevenir– o l'obesitat. Amb un pes saludable, l'IMC és entre 18,5 i 25; si hi ha excés de pes, és entre 25 i 30, i quan passa de 30 hi ha obesitat. L'obesitat augmenta el risc de tenir diabetis, hipertensió arterial, malalties cardiovasculars o osteoarticulars, i encara més. A més, pot tenir efectes psicològics notables, perquè els obesos solen ésser víctimes de rebuig social i escolar.
A banda la predisposició genètica, també hi ha factors socioculturals que ens poden dur a un excés de pes: els estils de vida sedentaris i els mals hàbits alimentaris (menjars ràpids i desequilibrats, precuinats o amb massa calories, o bé irregularitats en els horaris dels àpats) en són les causes principals. També hi pot influir l'educació familiar.
Anorèxia:
L'anorèxia és un trastorn del comportament alimentari molt greu, que afecta generalment els adolescents, sobretot noies. Ara que, com més va, més casos de nois hi ha i cada vegada més joves.
Els qui en pateixen tenen una preocupació excessiva per la figura, deixen de menjar molts aliments per no guanyar pes i, per molt que s'aprimin, es veuen grassos.Es neguen a mantenir el seu pes dins els límits considerats normals. Tot i així, mai no estan satisfets amb el seu cos i pateixen pànic a guanyar pes o arribar a la obesitat. La seva autoestima és absolutament condicionada per l’opinió sobre el seu cos.Pot ser mortal si no s'atura a temps. En situacions límit, s'arriba a un estat de màxima desnutrició; cauen els cabells; les ungles es tornen trencadisses, hi ha alteracions hormonals que produeixen amenorrea (la regla desapareix), hi ha un gran risc d'osteoporosi; insomni; hipotèrmia (sensació de fred fins i tot a l'estiu), bradicàrdia (reducció del nombre de batecs per minut), baixades de tensió arterial; arítmies, i possible aturada cardíaca. També són habituals les alteracions emocionals i afectives, com ara la depressió.
Els anorèctics no solen respondre a un model de personalitat estereotipat, tot i que no és gens estrany que siguin molt perfeccionistes, insegurs, amb baixa autoestima, un gran sentit del deure i poca tolerància a la frustració. D'una altra banda, se sap que hi ha un component genètic que predisposa a tenir la malaltia quan la persona fa règims inadequats i comença a perdre pes. També hi té molt a veure la influència dels mitjans: el culte als cossos prims i la suposada relació entre estètica, bellesa i èxit.
Bulímia
